Aprenem a pensar com científiques… i a detectar quan ens volen enganyar.
Aquest recurs educatiu proposa 3 activitats dinàmiques i progressives per desenvolupar el pensament crític, la comprensió científica i les competències digitals. A través de casos reals, eines en línia i debats actius, l'alumnat aprèn a identificar fonts fiables, reconèixer pseudociències i analitzar informació científica amb rigor.
Activitat realitzada amb Verificat
Verifica't és una associació sense ànim de lucre amb l'objectiu de combatre la desinformació i la manipulació a Internet.
Si voleu fer més activitats com aquestes, en el seu projecte Desfake,
tenen activitats similars d’alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
S'anoten les estratègies i passos que proposen per verificar la informació. Es fa una reflexió final sobre la importància d'aquest procés.
Introducció per l'alumnat
Què és una pseudociència?
És una pràctica o conjunt de creences que es presenta com a científica, però que no segueix el
mètode científic, no pot ser comprovada empíricament o no té evidència sòlida que la sustenti.
Característiques habituals:
• Utilitza un llenguatge tècnic o pseudocientífic (ex. “energia quàntica”, “ions negatius”, etc.).
• No admet la falsació ni la revisió crítica.
• Sol basar-se en testimonis i no en estudis replicables.
• Pot generar beneficis econòmics a costa de la salut o el benestar de les persones.
Exemple introductòri
Magnetoteràpia
Molts productes afirmen que els imants milloren la circulació, redueixen el dolor,
alineen l’energia corporal, etc. Es troben en forma de polseres, collars, plantilles o faixes.
Tot i això, no hi ha cap evidència científica sòlida que recolzi aquestes afirmacions. Diversos
estudis han mostrat que els seus efectes són iguals als d’un placebo.
Guia pel professorat
En aquesta sessió de 50 minuts, l’alumnat es familiaritza amb la desinformació científica a través de tres
dinàmiques que afavoreixen el desenvolupament del pensament crític. Primer, participen en una votació sobre
la veracitat de diferents notícies i afirmacions científiques. Tot seguit, treballen en parelles per analitzar
casos reals que mostren les greus conseqüències de creure informació falsa. Finalment, reflexionen sobre el
procés per verificar la informació científica i quins passos seguir per no caure en enganys.
Objectius d'aprenentatge:
Desenvolupar el pensament crític aplicat a la ciència i la informació.
Identificar i desmentir afirmacions falses o enganyoses relacionades amb la ciència.
Reconèixer les conseqüències personals i socials de la desinformació científica.
Aprendre estratègies per verificar la veracitat de la informació científica.
Compències:
Competència en consciència i criteri científic: analitzar i interpretar informació en diferents formats.
Competència digital: ús crític i responsable de fonts d’informació digitals.
Competència social i ciutadana: comprendre les implicacions socials de la desinformació.
Competència en comunicació lingüística: expressar i argumentar opinions amb claredat.
Competència en aprendre a aprendre: desenvolupar estratègies personals per a la verificació d’informació.
Material:
Afirmacions/notícies de la primera activitat.
Casos breus impresos o projectats per a l’anàlisi en parelles.
20 minuts - Reconeix la intencionalitat comunicativa dels continguts
INFORMAR INFLUENCIAR
0255075100
Activitat 2: De qui em fio?
15 minuts - Identifica fonts fiables amb 4 criteris
👤
Qui ho diu?
Font i autoritat
📅
Quan es va publicar?
Actualitat de la informació
📚
Hi ha fonts?
D'on surt la informació
🌐
Altres mitjans en parlen?
Contrast d'informació
Activitat 3: Contrast de fonts
15 minuts - Pràctica de cerca crítica d'informació científica
Escolliu un tema per investigar:
Ara trobeu una font fiable sobre el tema, i una de no fiable
Reflexió Final
Es posen en comú les conclusions sobre la identificació d'intencions comunicatives, l'avaluació de fonts i les estratègies de verificació. Es reflexiona sobre la importància del pensament crític en l'era digital.
Introducció per l'alumnat
Has compartit mai una notícia que després vas descobrir que era falsa? No ets l'únic! Avui aprendràs a ser un veritable investigador digital.
Imagina't que veus una notícia que diu: "Un estudi demostra que escoltar música clàssica fa créixer les plantes més ràpid". Abans de compartir-ho amb els teus amics, hauríem de preguntar-nos:
• Quin estudi? Qui l'ha fet?
• On s'ha publicat aquesta investigació?
• Altres científics han arribat a les mateixes conclusions?
En l’era digital, rebem una allau constant d’informació de fonts molt diverses: xarxes socials, vídeos curts, anuncis disfressats de notícies, etc. Aquesta sobreinformació sovint inclou continguts amb intencions amagades, o directament desinformació.
És essencial apendre a:
• Detectar si un contingut vol informar o influenciar.
• Reconèixer fonts fiables i indicadors d’autenticitat.
• Evitar la desconfiança excessiva, però també la credulitat ingènua.
Guia pel professorat
En aquesta sessió de 50 minuts, l’alumnat aprèn a identificar la intencionalitat dels continguts informatius i a diferenciar fonts fiables de les que poden portar a la desinformació, especialment en temes científics. A través de tres activitats curtes i dinàmiques, desenvolupen estratègies per detectar continguts enganyosos, valoren la importància de la verificació i practiquen el contrast de fonts reals.
Objectius d'aprenentatge:
Distingir continguts amb finalitat informativa de continguts persuasors o enganyosos.
Comprendre la importància de la fiabilitat de les fonts, especialment en temes científics.
Desenvolupar eines per verificar la informació i evitar caure en la desconfiança total.
Posar en pràctica el pensament crític en la cerca i contrast d’informació científica.
Compències:
Competència científica: raonament crític davant d’afirmacions i dades relacionades amb la ciència.
Competència digital: ús responsable i crític de la informació en entorns digitals.
Competència comunicativa: argumentació i expressió oral en el debat i la justificació.
Competència personal i social: desenvolupament de la responsabilitat com a ciutadans informats.
Material:
Projector o pissarra per dibuixar l’eix Informar ⇄ Influenciar
Accés a internet o dispositius per a la cerca final
Dinàmica resumida:
20 min: Reconeix la intencionalitat comunicativa dels continguts
15 min: Identifica fonts fiables amb 4 criteris
15 min: Pràctica de cerca crítica d'informació científica
Sessió 3: Pseudociències
Vols fer més activitats com aquesta a la teva escola?
10 minuts - Exemple introductori sobre magnetoteràpia
Què és la magnetoteràpia?
La magnetoteràpia és una pràctica pseudocientífica que afirma que l'aplicació d'imants o camps magnètics sobre el cos pot millorar la salut. Sovint es presenta en forma de polseres, faixes o plantilles que suposadament redueixen el dolor, milloren la circulació o "equilibren l'energia corporal".
Per què sembla científica però no ho és?
Tot i que aquests productes utilitzen un llenguatge tècnic que sembla científic, no hi ha evidència científica sòlida que demostri cap benefici real més enllà de l'efecte placebo. A diferència dels camps magnètics intensos utilitzats en contextos mèdics com la ressonància magnètica, els imants comercials són massa febles per produir cap efecte fisiològic mesurable.
Risc de confusió
És un bon exemple per introduir el pensament crític, ja que combina aparença de ciència amb missatges comercials que poden generar engany o desinformació.
Preguntes per debatre:
Coneixies aquesta pràctica?
Creus que pot funcionar?
Pseudociència: Conjunt de creences o pràctiques que es presenten com a científiques però que no segueixen el mètode científic ni tenen evidència empírica sòlida que les recolzi.
Característiques comunes:
Utilitzen llenguatge tècnic per semblar científiques
No es basen en evidència científica rigorosa
Sovint ignoren o rebutgen evidència contrària
Prometen resultats extraordinaris
Apel·len a testimoniatges personals en lloc d'estudis
Grups d'experts
25 minuts - Investigació de diferents pseudociències
La classe es divideix en grups. Cada grup investiga una pseudociència diferent utilitzant les preguntes guia.
Reagrupament i posada en comú
15 minuts - Comparació de característiques comunes
Es formen nous grups amb un representant de cada pseudociència. Cada alumne explica què ha après i es comparen les característiques comunes.
Selecciona només les característiques de les pseudociències:
Característiques que es repeteixen en totes les pseudociències:
Reflexió Final
Després d'investigar diferents pseudociències, reflexionem sobre els patrons comuns que hem identificat i com podem aplicar el pensament crític per evitar caure en aquestes pràctiques sense evidència científica.
🎙️ Introducció per l'alumnat
Has vist mai anuncis de polseres que prometen curar-te el dolor només per portar-les? O potser algú t'ha dit que les estrelles determinen la teva personalitat? Avui descobrirem per què aquestes idees, tot i semblar científiques, no ho són realment.
Imagina't que un amic et diu: "Aquesta polsera magnètica m'ha curat el mal d'esquena!" Abans de comprar-ne una, hauríem de preguntar-nos:
• Hi ha estudis científics que ho demostrin?
• Com sabem que no és només casualitat?
• Qui guanya diners venent aquests productes?
En aquesta sessió et convertiràs en un detectiu de la ciència falsa. Aprendràs a:
• Reconèixer quan alguna cosa sembla ciència però no ho és
• Identificar les tàctiques que usen les pseudociències
• Distingir entre evidència real i testimoniatges personals
• Protegir-te de productes i serveis que poden ser enganyosos
Al final, seràs capaç de pensar críticament sobre qualsevol afirmació "científica" que trobis!
Guia pel professorat
Aquesta activitat introdueix l’alumnat al concepte de pseudociència mitjançant un exemple real i sorprenent:
la magnetoteràpia o ús de polseres magnètiques per a millorar la salut. A partir d’aquest cas, es qüestiona la
manca de fonament científic en pràctiques que es presenten com a terapèutiques. Posteriorment, l’alumnat
participa en una dinàmica de grups d’experts investigant diferents pseudociències per identificar-ne les
característiques i els riscos socials.
Objectius d'aprenentatge:
Posar en dubte afirmacions sobre suposats beneficis científics no demostrats.
Introduir el concepte de pseudociència i com es distingeix de la ciència.
Desenvolupar habilitats de recerca i contrast d’informació.
Fomentar la col·laboració i l’expressió oral mitjançant dinàmiques actives.
Promoure el pensament crític i la responsabilitat informativa.
Competències:
Competència científica: aplicació del mètode científic i de la reflexió crítica.
Competència digital: ús de fonts fiables per investigar (opcional si cerquen info online).
Competència d’aprendre a aprendre: organització del treball en grup i autoavaluació.
Competència comunicativa: exposició oral estructurada i argumentació crítica.
Competència social i ciutadana: reflexió sobre l’impacte social de la desinformació.
Materials necessaris:
Informació sobre magnetoteràpia.
Espai per treballar en grups
Possibilitat de presentar resultats (pissarra, projector...)
Dinàmica resumida:
10 min: Introducció amb l'exemple de les polseres magnètiques