Aprenem a pensar com científiques… i a detectar quan ens volen enganyar.
Aquest recurs educatiu proposa 3 activitats dinàmiques i progressives per desenvolupar el pensament crític, la comprensió científica i les competències digitals. A través de casos reals, eines en línia i debats actius, l'alumnat aprèn a identificar fonts fiables, reconèixer pseudociències i analitzar informació científica amb rigor.
Verifica't és una associació sense ànim de lucre amb l'objectiu de combatre la desinformació i la manipulació a Internet.
Si voleu fer més activitats com aquestes, en el seu projecte Desfake, tenen activitats similars d’alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
També ofereixen formació per al professorat
Detectem intencions amagades en la informació. Aprèn a identificar quan la informació vol informar realment o té altres objectius ocults.
Qui diu què? Aprenem a verificar informació científica. Descobreix com avaluar la credibilitat de les fonts i contrastar la informació.
Quan sembla ciència, però no ho és. Analitzem-ho. Aprèn a distingir entre ciència real i pràctiques que només semblen científiques.
Vols fer més activitats com aquesta a la teva escola?
Visita desfake.cat de Verifica't20 minuts - Analitza aquestes afirmacions científiques
15 minuts - Casos reals de desinformació
15 minuts - Estratègies de verificació
S'anoten les estratègies i passos que proposen per verificar la informació. Es fa una reflexió final sobre la importància d'aquest procés.
És una pràctica o conjunt de creences que es presenta com a científica, però que no segueix el mètode científic, no pot ser comprovada empíricament o no té evidència sòlida que la sustenti.
Característiques habituals:
• Utilitza un llenguatge tècnic o pseudocientífic (ex. “energia quàntica”, “ions negatius”, etc.).
• No admet la falsació ni la revisió crítica.
• Sol basar-se en testimonis i no en estudis replicables.
• Pot generar beneficis econòmics a costa de la salut o el benestar de les persones.
Magnetoteràpia
Molts productes afirmen que els imants milloren la circulació, redueixen el dolor, alineen l’energia corporal, etc. Es troben en forma de polseres, collars, plantilles o faixes. Tot i això, no hi ha cap evidència científica sòlida que recolzi aquestes afirmacions. Diversos estudis han mostrat que els seus efectes són iguals als d’un placebo.
En aquesta sessió de 50 minuts, l’alumnat es familiaritza amb la desinformació científica a través de tres dinàmiques que afavoreixen el desenvolupament del pensament crític. Primer, participen en una votació sobre la veracitat de diferents notícies i afirmacions científiques. Tot seguit, treballen en parelles per analitzar casos reals que mostren les greus conseqüències de creure informació falsa. Finalment, reflexionen sobre el procés per verificar la informació científica i quins passos seguir per no caure en enganys.
20 min: Analitza aquestes afirmacions científiques
15 min: Casos reals de desinformació
15 min: Estratègies de verificació
Vols fer més activitats com aquesta a la teva escola?
Visita desfake.cat de Verifica't20 minuts - Reconeix la intencionalitat comunicativa dels continguts
15 minuts - Identifica fonts fiables amb 4 criteris
Font i autoritat
Actualitat de la informació
D'on surt la informació
Contrast d'informació
15 minuts - Pràctica de cerca crítica d'informació científica
Ara trobeu una font fiable sobre el tema, i una de no fiable
Es posen en comú les conclusions sobre la identificació d'intencions comunicatives, l'avaluació de fonts i les estratègies de verificació. Es reflexiona sobre la importància del pensament crític en l'era digital.
Has compartit mai una notícia que després vas descobrir que era falsa? No ets l'únic! Avui aprendràs a ser un veritable investigador digital.
Imagina't que veus una notícia que diu: "Un estudi demostra que escoltar música clàssica fa créixer les plantes més ràpid". Abans de compartir-ho amb els teus amics, hauríem de preguntar-nos:
• Quin estudi? Qui l'ha fet?
• On s'ha publicat aquesta investigació?
• Altres científics han arribat a les mateixes conclusions?
En l’era digital, rebem una allau constant d’informació de fonts molt diverses: xarxes socials, vídeos curts, anuncis disfressats de notícies, etc. Aquesta sobreinformació sovint inclou continguts amb intencions amagades, o directament desinformació.
És essencial apendre a:
• Detectar si un contingut vol informar o influenciar.
• Reconèixer fonts fiables i indicadors d’autenticitat.
• Evitar la desconfiança excessiva, però també la credulitat ingènua.
En aquesta sessió de 50 minuts, l’alumnat aprèn a identificar la intencionalitat dels continguts informatius i a diferenciar fonts fiables de les que poden portar a la desinformació, especialment en temes científics. A través de tres activitats curtes i dinàmiques, desenvolupen estratègies per detectar continguts enganyosos, valoren la importància de la verificació i practiquen el contrast de fonts reals.
20 min: Reconeix la intencionalitat comunicativa dels continguts
15 min: Identifica fonts fiables amb 4 criteris
15 min: Pràctica de cerca crítica d'informació científica
Vols fer més activitats com aquesta a la teva escola?
Visita desfake.cat de Verifica't10 minuts - Exemple introductori sobre magnetoteràpia
La magnetoteràpia és una pràctica pseudocientífica que afirma que l'aplicació d'imants o camps magnètics sobre el cos pot millorar la salut. Sovint es presenta en forma de polseres, faixes o plantilles que suposadament redueixen el dolor, milloren la circulació o "equilibren l'energia corporal".
Tot i que aquests productes utilitzen un llenguatge tècnic que sembla científic, no hi ha evidència científica sòlida que demostri cap benefici real més enllà de l'efecte placebo. A diferència dels camps magnètics intensos utilitzats en contextos mèdics com la ressonància magnètica, els imants comercials són massa febles per produir cap efecte fisiològic mesurable.
És un bon exemple per introduir el pensament crític, ja que combina aparença de ciència amb missatges comercials que poden generar engany o desinformació.
Coneixies aquesta pràctica?
Creus que pot funcionar?
25 minuts - Investigació de diferents pseudociències
La classe es divideix en grups. Cada grup investiga una pseudociència diferent utilitzant les preguntes guia.
15 minuts - Comparació de característiques comunes
Es formen nous grups amb un representant de cada pseudociència. Cada alumne explica què ha après i es comparen les característiques comunes.
Després d'investigar diferents pseudociències, reflexionem sobre els patrons comuns que hem identificat i com podem aplicar el pensament crític per evitar caure en aquestes pràctiques sense evidència científica.
Has vist mai anuncis de polseres que prometen curar-te el dolor només per portar-les? O potser algú t'ha dit que les estrelles determinen la teva personalitat? Avui descobrirem per què aquestes idees, tot i semblar científiques, no ho són realment.
Imagina't que un amic et diu: "Aquesta polsera magnètica m'ha curat el mal d'esquena!" Abans de comprar-ne una, hauríem de preguntar-nos:
• Hi ha estudis científics que ho demostrin?
• Com sabem que no és només casualitat?
• Qui guanya diners venent aquests productes?
En aquesta sessió et convertiràs en un detectiu de la ciència falsa. Aprendràs a:
• Reconèixer quan alguna cosa sembla ciència però no ho és
• Identificar les tàctiques que usen les pseudociències
• Distingir entre evidència real i testimoniatges personals
• Protegir-te de productes i serveis que poden ser enganyosos
Al final, seràs capaç de pensar críticament sobre qualsevol afirmació "científica" que trobis!
Aquesta activitat introdueix l’alumnat al concepte de pseudociència mitjançant un exemple real i sorprenent: la magnetoteràpia o ús de polseres magnètiques per a millorar la salut. A partir d’aquest cas, es qüestiona la manca de fonament científic en pràctiques que es presenten com a terapèutiques. Posteriorment, l’alumnat participa en una dinàmica de grups d’experts investigant diferents pseudociències per identificar-ne les característiques i els riscos socials.
10 min: Introducció amb l'exemple de les polseres magnètiques
25 min: Investigació de diferents pseudociències.
15 min: Comparació de característiques comunes